lunes, 13 de septiembre de 2010

Els orígens del patinatge.

ALGUNA VEGADA T'HAS  PREGUNTAT QUI VA INVENTAR EL PRIMER PARELL DE PATINS? ON? QUAN?

Llavors, probablement gaudeixis d'aquest escrit.

El mèrit oficial per a la invenció del primer parell de patins, s'atribueix a Joseph Merlin, un luthier nascut a Huys, Bèlgica el 17 de setembre de 1735.


Al maig de 1770, Merlin va ser a Londres com a director del Museu Coix a Spring Gardens, on va exhibir diversos dels seus instruments musicals. Merlin també tenia exemples dels seus treballs a la seva casa d'Oxford Street (també anomenada "la cova de Merlin"), on també es mostrava el seu únic invent: un parell de patins sobre rodes.


Però el seu lloc a la història com a inventor, també vé acompanyat d'una graciosa anècdota sobre la presentació del seu invent en societat:


Un escrit de l'època deia: "... dissenyats per a rodar sobre petites rodes metàl·liques. Proveït d'un parell d'aquests patins i un violí, va ingressar en un ball de disfresses celebrat a Carlisle-House, Soho Square, al centre de Londres. Sense comptar amb mitjans per a disminuir la velocitat o controlar la direcció, va colisionar amb un preciat mirall situat al final de la sala de ball, provocant el seu trencament i el del seu violí a més també va resultar greument ferit."


Després d'aquest desengany, no es va tornar a sentir parlar de patins fins el 1790, quan un ferrer parisenc va inventar uns patins sobre rodes anomenats "patin-a-terre". No obstant això, van haver de passar uns 25 anys fins que aquest patí guanyés reconeixement. A Berlín, el 1818, els patins sobre rodes es van emprar per primer cop en l'estrena del ballet "Der Maler oder die Wintervergnügungen" ("L'artista o plaers hivernals"). El ballet es va crear per a patins sobre gel, però com no era possible produir gel a l'escenari, es van utilitzar patins de rodes.


La primera patent d'un patí sobre rodes la va presentar M. Petitbled a França el 1819. Aquests patins consistien en rodes de metall, fusta o ivori, muntades sota una base de fusta amb corretges per a subjectar-los al peu. Els patins eren d'una única grandària i com les rodes eren fixes, era impossible desplaçar-se per una línia corba.


El 1823, a Londres, Robert John Tyers patentava el model "Rolito".


A l'oficina de patents britànica, el "Rolito" era descrit com un "aparell per a ser adossat a les sabates, botes o altre element que cobreixi el peu amb el propòsit de desplaçar-se per necessitat o plaer".


Aquest model estava fet amb 5 rodes fixes en línia i el fet va atraure molt aviat l'atenció del públic. Aviat van sorgir molts models patentats, cadascun una mica més sofisticat que l'anterior.


Així els patins van començar a difondre's però va passar molt de temps fins a convertir-se en èxit. A Alemanya va ser on es van fer veritablement populars. El 1840, en una taverna propera a la ciutat de Berlín, els assedegats clients eren atesos per noies sobre patins. Aquesta novetat va atreure l'atenció de molts, sense esmentar la millora del servei.


El 1857es van obrir dues noves pistes de patinatge: Covent Garden i Strand, dues zones molt importants en el centre de Londres.


Però just al 1863, als Estats Units, James Leonard Plimpton va pensar a col·locar les rodes sota suspensions de goma i així va ser possible maniobrar el patí descrivint corbes.


Aquests patins tenien dos parells de rodes paral·leles, endavant i enrere com els que coneixem avui dia, i van ser de lluny molt superiors a tots els inventats fins al moment.


Poc després que els patins de Plimpton fòssin popularitzats, les pistes de patinatge es van convertir en llocs de reunió.


A Anglaterra, el patinatge sobre rodes va fer furor a molts llocs tradicionals. Però atès que moltes pistes van ser mal mantingudes i regulades, la primer ona de popularitat no va durar gaire temps.


Plimpton també va fundar la primera associació de patins sobre rodes d'Estats Units i va organitzar la primera societat internacional de patinatge sobre rodes. També va donar origen a les primeres competicions d'habilitat (the Plimpton Medal) i va desenvolupar un sistema de categories de patins.


Samuel Winslow, es va involucrar amb el patinatge sobre rodes quan va ser contractat per James Leonard Plimpton per fabricar els patins que aquest havia inventat. A la dècada de 1870, Winslow va començar a fabricar els seus propis models de patins i va ser demandat per Plimpton per usurpació de patents. Ambdós van acordar continuar amb la fabricació de patins. Durant la dècada de 1880, més d' 1 milió de parells de patins estaven en ús en més de 3000 pistes d'Estats Units.


Les millores mecàniques dels patins van ajudar al renaixement del patinatge. Als patins se'ls van agregar coixinets d'agulla (corrons molt fins en comptes de les boletes com els que coneixem ara) el que permetia millor rodament que els models anteriors. Així, la moda va guanyar nous adeptes que ja no havien de fer tant d'esforç per a patinar.


Pistes noves i més grans s'obrien a les grans ciutats. A Chicago, per exemple, una pista amb el nom de Casino Rink es va obrir el 1884 i fou l'escenari per a partits de polo (sobre patins), carreres i ball sobre patins.


No obstant això, l'invenció de la bicicleta als 90, va posar en l'oblit als patins sobre rodes durant la següent dècada.


El 1902, al coliseu de Chicago (Estats Units), es va obrir al públic una nova pista de patinatge. En la nit d'obertura es van presentar 7000 persones. Ara, els seus patins ja tenien coixinets de boletes.


El 1908, el Madison Square Garden es va convertir en pista de patinatge i durant els següents 2 anys, es van inaugurar centenars de pistes als Estats Units i a Anglaterra.


El patinatge va mantenir la popularitat fins a la Primera Guerra Mundial, després de la qual, el cinema, el ball i l'automòbil van captivar l'atenció del públic i altra vegada, els patins sobre rodes van perdre adeptes, però mai van passar del tot a l'oblit.


Així, els patins sobre rodes han passat per alts i baixos al llarg de la seva història, des dels esforços de Joseph Merlin fins a l'utilització de coixinets amb boletes a principis del segle XX.


A la dècada dels 60, la tecnologia (amb l'aparició del plàstic ) va contribuir al creixement d'aquesta activitat fins a arribar a la majoria d'edat.


Potser en el futur, els patins sobre rodes arribin a semblar-se en alguna cosa a algun dels projectes que els primers inventors havien imaginat.




Basat en el llibre: "Roller Skating from Start to Finish" de Jack Trap

No hay comentarios:

Publicar un comentario